SKYE-COFFEE

Posem els ingredients sobre la taula.

Un espai industrial preciós al Poblenou, despatxos de dissenyadors al fons –l’espai és tan gran que es podria dir a l’horitzó-, una camioneta Citroën HY del 72 restaurada amb cura d’orfebre, una cafetera de gamma molt alta, un cambrer americà que podria ser a qualsevol peli de l’escola de NY, tasses i recipients preciosos, pastissets de la senyora Hoffmann i el cafè, clar. Un cafè molt bo servit segons les regles. Una mostra de respecte al client.

Davant de tot –o a sobre, o al darrere, però molt present- la Skye Maunsell, una arquitecta i dissenyadora anglesa instal·lada de fa anys a Barcelona, intel·ligent, culta i elegant de llenguatge i de forma de ser. Una dona dotada d’un bon gust fora de dubtes, de voluntat de ferro i d’un nivell d’exigència poc comú al nostre país meridional.

Tot plegat, la suma de tot, es diu “Skye-Coffee” i és un concepte, una possibilitat, una maqueta a mida real, animada i que funciona. Una proposta seriosa basada en exemples enriquits per la senyora Maunsell. Idees, pinzellades suggeridores i una invitació a participar.

Una cafeteria puntual, mòbil, efímera però eterna.

Un punt d’animació ciutadana. O de descans. O un punt d’exclamació. Un senyal.

La Skye Maunsell veu la camioneta a qualsevol cantonada de la ciutat, servint molt bon cafè i les pastetes de la suïssa Mey Hoffmann. Jo també li veig, proposant un nivell de qualitat poc habitual i servint d’estímul per tants i tants establiments que serveixen productes tirant a dubtosos, avorreixen i s’avorreixen.

Suposo que els primers passos del projecte l’acostaran als rodatges exigents, a les convencions punteres i als esdeveniments mundans i amb ganes de sortir de la rutina. És possible, més que possible, que després es mogui, viatgi i els organitzadors de qualsevol cosa se la disputin per donar un aire elegant, sofisticat i alhora senzill -com els perfums realment bons- a qualsevol reunió empresarial, frívola o al contrari molt seriosa.

Des del meu punt de vista és una mostra de confiança en el futur, emprant eines i materials que tenen en comú l’exigència de la creadora.

Un vehicle mític, la millor restauració, el millor cafè, una “barmaid” i un cambrer d’excepció i els millors dolços.

Un exemple de criteri i de voluntat de ferro. Una mostra de com s’han de fer les coses. Acabades, reals, tangibles, que funcionin i que serveixin d’exemple.

Ara mateix alguna norma de l’Ajuntament de Barcelona no permet els establiments ambulants tan habituals als USA i a d’altres llocs del món.

No dubto que més tard o més d’hora, amb l’exemple de l’arquitecta Maunsell sobre la taula o al carrer, unes engrunes de reflexió, un mínim canvi de paradigma municipal, propiciant la qualitat i foragitant la feina mal feta, un discurs entenedor i dos dits de voluntat de servei, la nostra administració més propera autoritzi el “Skye-Coffee” i d’altres iniciatives semblants, estratègicament situats uns i altres a prop del Camp Nou en un dia de partit o al Fòrum quan hi passen coses o a una placeta d’Horta perquè molta gent hi pren el sol. O a Montjuïc o a d’altres llocs que necessiten esbossos de vida.

Si us intriga, aneu-hi a prendre un cafè. No en sortireu indiferents.

Pierre Roca

Skye-Coffee

Pamplona, 88

Barcelona

skye-coffee.com