martes, 26 de febrero de 2013

Publicacions gastronòmiques.


Les publicacions virtuals de contingut gastronòmic, en forma de webs o de blogs, es multipliquen que dóna gust.

Com en qualsevol altra qüestió, n’hi ha de molt bones, documentades i escrites per gent que en sap, però per desgràcia, la majoria de les que es publiquen són d’afeccionats –un apartat al que no faig referència aquí- o estan inspirades per interessos espuris i s’afanyen desesperadament per aconseguir un nombre de lectors que consolidi l’encàrrec i el flux monetari per part de l’amo o del client principal.

Les més serioses es poden comptar amb els dits d’una mà. Jo mateix considero com a número un el blog titulat “Observación gastronómica 2” (observaciongastronomica2.wordpress.com), del Philippe Regol, antic cuiner d’uns quants restaurants del millor nivell convertit en comentarista il·lustrat, savi i experimentat.

Les cròniques del senyor Regol, un home d’origen francès instal·lat a Barcelona des de sempre, descriuen els àpats, l’entorn, les característiques del negoci, el servei i la filosofia de la casa, afegint suggeriments i observacions al que ha tastat i begut, amb independència del nom del patró o del nombre d’estrelles de l’establiment.

En Philippe és benvolent i comprensiu amb els restaurants humils, als que alliçona a vegades de forma amistosa i “bon enfant”, i més exigent i dur amb els negocis pretensiosos de carta barroca i preus disparats.

Poca gent es pot permetre el que fa. Poca gent, per altra banda, acumula tanta experiència, tant de coneixement, tanta informació i tanta activitat professional, abans com a cuiner i ara com a comentarista.

Un altre dels blogs que considero indispensables és “No se le puede llamar cocina” (noselepuedellamarcocina.com) obra enciclopèdica d’un altre personatge d’origen francès, el Christophe Pais, ciutadà de Madrid i que ha donat fa poc temps el salt de la seva professió dins de l’àmbit bancari per muntar, amb uns socis, un restaurant que està triomfant a la capital d’Espanya.

El blog del senyor Pais combina receptes, experiències, viatges, proveïdors, tècniques culinàries i altres apartats de la qüestió essencial del menjar i beure, tot plegat amb un bagatge més que considerable i una cultura gastronòmica gens habitual.

El tercer blog que comento és “Cookcircus” (cookcircus.blogspot.com.es) la publicació virtual “metagastronòmica” del periodista Xavier Agulló i de l’excel·lent fotògraf Carlos Rondón.

“Cookcircus” no és el blog que més m’agrada, però reconec que el seu tarannà trencador, l’estètica “rocker” i els comentaris extrems converteixen la publicació en un curiós exemple de com abordar la gastronomia des d’un punt de vista radicalment diferent. És una pena que no es publiqui en paper. El seu aspecte el convertiria en objecte de culte de les parets de molts restaurants de tendència.

Com de costum m’estalviaré l’avorrida enumeració d’altres blogs i webs de vocació professional i fosques inspiracions. Publicacions d’encàrrec, prescindibles i que destaquen pel seu escàs coneixement culinari, que privilegien l’estètica dels locals o el seu suposat “glamour” o la quantitat i qualitat dels personatges que els freqüenten. Llocs web que s’il·lustren amb fotos de plats greixosos o que només esmenten la tòfona, el fetge d’ànec o els vins de més de tres-cents euros l’ampolla.

Premsa virtual del pitjor nivell que treballa contra la nostra gastronomia, contra la sostenibilitat, contra els productes locals i fins i tot contra els negocis als quals hauria de servir.


Pierre Roca