El “Bar à vins” de la fàbrica Moritz, a la Ronda de Sant
Antoni, à Barcelona, hauria d’estar més ple. A petar.
Es tracta d’un espai
petit, molt ben equipat, amb una oferta de vins i de tastets ben pensada i a
dos o tres metres de la vorera costat muntanya de la Ronda.
Un lloc privilegiat per
fer-hi una pausa, observant els vianants i la terrassa des de l’interior
climatitzat, amenitzat per un rerefons musical d’arrel urbana. El lloc perfecte
per un berenar en clau de vins a qualsevol tarda del mes d’agost.
Agost o no agost, el
local atès pel Max, un cambrer jove i experimentat, coneixedor dels productes
que ven i que serveix amb ofici i simpatia, hauria de ser ple d’un públic urbà
que defuig els bars típics i tòpics, el servei amanerat i els escassos
coneixements professionals.
A mitja tarda, després
d’unes quantes gestions i amb ganes de mossegar alguna cosa, hi vaig prendre
una copa de “Els Escurçons” –D.O. Priorat- i una de “Château Pibarnon 08” i
vaig cruspir-me una ració de bona mida de formatge català, integrada per dues
varietats - dos talls generosos i ben escollits-, tot plegat acompanyat d’unes
boníssimes torrades del forn Triticum, instal·lat al mateix complex de la
Fàbrica Moritz.
Sol, amb la companyia
intermitent del cambrer i el paisatge del tràfec humà d’aquella part de
Barcelona, amb una mescla de personatges, vestuari i actituds sensiblement
diferent a la de la Rambla o la de qualsevol altra artèria de la ciutat,
deixant volar el cap i regalant-me un bocí de tarda estimulant, dels que
propicien les enveges i creen hàbit.
Per molt que el mes
d’agost no sigui el millor pel que fa a determinats negocis, repeteixo que el
local havia de ser ple. Potser sense empentes però ple. Vaig suposar que
després del desplegament mediàtic i de marketing per engegar el conjunt –un
negoci gran, voluminós i de gran complexitat per la varietat de propostes que
s’hi ofereixen- la casa ha baixat lleugerament la guàrdia i, confortada per
l’èxit evident del restaurant, del bar de tapes i de la cafeteria, ha mig
oblidat el seu magnífic bar de vins o, si ho volem afrancesar, “Bar à vins”,
amb vistes a un dels carrers més transitats de la ciutat. Un carrer i un barri
amb personalitat pròpia, transitats per una fauna urbana que es diferencia
subtilment de la que trobem a la desbordada Rambla o al luxós Passeig de Gràcia
o al Born o a la Barceloneta o a l’immediat Eixample.
És possible que la
presència invasiva de la carpa que substitueix provisionalment –i durant uns
quants anys- el Mercat de Sant Antoni no ajudi, escurçant l’horitzó i fent poc
entenedora la funció i el recorregut de la Ronda. De les rondes, en plural, si
tenim en compte que la de Sant Pere, la de Sant Antoni i la de Sant Pau són
cosines germanes i formen part del que va ser intent del darrer perímetre
defensiu de la ciutat.
Sigui com sigui el
“Bar-à-vins”, per si no ho he dit abans, hauria de tenir més públic i hauria
d’explicar, per exemple, que l'estricta, respectuosa i subtil reforma de
l’espai interior del conjunt arquitectònic és obra del conegut arquitecte
francès Jean Nouvel, també autor de la controvertida, mutilada i malentesa
“Torre Agbar”, a la plaça de les Glòries.
Pel que fa al tiquet,
les dues copes de vi –dos vins de preu mig-alt- i el formatge i les torrades em
van costar 22,80 €.
Hi ha coses més barates,
és evident, però de tan en tant cal invertir en moments suggeridors, en plaer i
en llocs especials que tenim al nostre abast.
Pierre Roca
“Bar à vins”
Antiga fàbrica Moritz.
Ronda de Sant Antoni,
39-43
Barcelona
934 260 050
www.moritz.cat
No hay comentarios:
Publicar un comentario