Esmorzant al Tropik.

A més de vendre i servir cerveses, cocacoles, licors més o menys forts, cubates, gintonics i d’altres, a més dels entrepans bons o passables i de les pastes i els cafès amb llet o sense, els bars i altres establiments del gremi han de subministrar engrunes de felicitat, d’alegria, de bon rotllo, d’informació i diàleg, de lectura amb un o dos diaris, de rialles i de sorpresa, quan un client anuncia a la concurrència qualsevol fet que els demés ignorem.

El Tropik, un bar del centre de Vilafranca, compleix amb tots els requisits i s’ha convertit en un espai de trobada, d’esmorzars i de parada gairebé obligada des de primera hora del matí fins després del migdia.

Negoci absolutament familiar des de fa uns set anys, amb el Xavi a la barra i la mare, la Dolors, a la petita cuina on fa els entrepans. I la Mònica, la cunyada, que es concentra i es multiplica a l’hora de les presses, quan tothom vol el cafè al mateix moment. Sol, amb llet, llarg, curt, tallat, llet freda, sacarina…

L’espai es divideix en tres nivells. El de l’entrada, amb la barra i una contrabarra per les converses íntimes, i la sala, a un nivell inferior, el que permet una interessant visió de conjunt des dels tamborets del taulell.

I la cuina, clar, a l’altell i on feineja discretament la Dolors.

A més de les funcions essencials de nodrir, abeurar i propiciar el diàleg, el Tropik funciona com ambaixada de Vilobí a la capital del Penedes. Ambaixada o enclavament, que encara no ho tinc clar, on s’acudeix per posar-se al dia de l’actualitat del petit nucli situat al nord-oest de Vilafranca.

Els clients del matí són els habituals –els que es saluda pel seu nom- amb uns quants empleats de les oficines properes amb vestit i corbata. Són els que seuen a les taules de la sala deprimida i es deixen veure, conscients de la importància social que els atorga el vestit gris i la corbata del darrer regal de Reis.

Sortint o entrant es barregen amb el personal de la barra, gent d’entrepà potent, de copa de vi negre, de cafè i de diari obert, comentant les jugades, les pífies dels polítics i el dia a dia de la ciutat.

El producte del Tropik és de qualitat. El pa es pa, els embotits tenen gust i olor, les truites són calentetes i el vi, de Vilobí, naturalment, es deixa beure. A l’assortit de pastes per sucar amb el cafè amb llet hi ha fins i tot una coca de les d’abans, de textura ferma i sabor atàvic.

Al migdia proposen uns plats combinats més que acceptables, tenint en compte que no som a un restaurant i que la cuina és més aviat un office que la mare del Xavi fa funcionar a ple rendiment.

Posats a imaginar, si l’establiment es convertís algun dia en restaurant tindria l’èxit assegurat per la seva filosofia planera i oberta, perquè les quatre coses que proposarien serien de tota confiança i perquè el millor ingredient de la casa, el grup reduït que la fa funcionar, faria que cada dia més gent hi vulgues dinar o sopar.

A Vilafranca, el Tropik. Sense dubtar-ho.

Pierre Roca

Bar “Tropik”.

Tarragona, 13

Vilafranca del Penedes

Obert de dilluns a dissabte fins al voltant de les 16 h.