Malgrat
el títol del post, de ressonàncies anglòfones , « Tierra Trágame » és
un nou establiment barceloní.
Un
espai que juga elegantment amb l’ambigüitat per oferir
productes al gremi dels restaurants o a qualsevol altre client, professional o
particular, i que a més proposa mínimes degustacions d’un llistat curt però
intens on hi trobem embotits excel·lents, un pernil envasat al buit de gran
qualitat i un assortit molt ben escollit de formatges. De molt bons formatges.
S’hi pot beure vi, no hi ha cafè ni n’hi haurà i en lloc
de pa presenten unes galetes salades francament bones.
L’elegància de l’espai arriba de la ma d’una restauració
mínima i gairebé inapreciable, respectuosa i subtil, feta a imatge de la
parella titular del negoci, l’Arlet Navarro i el Jose Moya. Gent culta, jove
d’edat, d'esperit i d’actitud i que ve de passar cinc anys a NY treballant, coneixent, assimilant
i acumulant una experiència molt valuosa.
El local també es distingeix pel rerefons musical.
Jazz que arriba en directe d’una emissora de ràdio de Nova York i que no deixa
ningú indiferent.
Tot plegat amb horaris d’establiment de venda al públic
–no de bar ni de restaurant- i en un ambient i un tracte desenfadat, còmode i
natural.
Han anat posant les coses a punt, han començat a vendre i
han inaugurat amb un acte senzill i sense pretensions, reinventant els rituals,
generalment tronats i ampul·losos, d’aquest tipus de cerimònies.
Mínims gotets de plàstic pel vi, bocins petitíssims de
molt bon formatge, els amics i coneguts indispensables i una representació
encuriosida de hipsters locals, grup social que a aquestes alçades no pot
faltar a cap convocatòria que es respecti.
Presències inesperades com la de la parella d’arquitectes
titulars del bellíssim “Espacio 88” del carrer Pamplona, a Poblenou,
inspiradors alhora de Skye Coffee co., possiblement el millor “food truck” de
cafè i dolços de la ciutat, o la del Gonzalo
Guinart , conegut professional de la moda masculina amb anys
d’experiència. O la Teca
Costa , brasilera i barcelonina de sempre, seductora de mirada
allunyada de la
innocència. El productor Fernando Bofill i la
seva dona, la Jette, responsable de “El Tossal de Les Garrigues”, l’empresa que
produeix i comercialitza el seu safrà ecològic. I l’advocada Montse Olmo,
lluint “look” de tarda esportiva.
L’ambient d’ahir era alegre i discret, més de xiuxiueig
que de crits i rialles. La consigna implícita era compartir l’alegria de
l’Arlet i el Jose i desitjar-los sort, feina i tot l’èxit possible. El carrer,
el passatge Tasso, un nexe de comunicació entre l’assossegat passeig de Sant
Joan i el sector orientalitzat del carrer Roger de Flor, es decantava cap a
l’arteria més ampla, la seva qualitat arquitectònica i els seus aires de
burgesia local. Durant les tres hores que va durar l’esdeveniment els convidats
entraven i sortien de “Tierra Trágame”, rebien amics al carrer, els feien
entrar per presentar-los i per ensenyar-los el delicat moble de les espècies o
la barra, feta a partir d’una bastida amb rodes, i sortien de nou per fer un
tret de vi, per degustar els bocins de formatge que el senyor Navarro, cambrer
improvisat i pare de l’Arlet, oferia generosament als presents que assaboriem
la temperatura càlida d’aquesta tardor atípica.
Em consta que la parella protagonista s’està obrint pas
als millors establiments de la ciutat, que els seus productes escollits i la
forma de presentar-los els fa guanyar clients professionals o passavolants, com
jo mateix, que m’hi acosto de tant en tant per la conversa sempre interessant i
amable, per l’excel.lent jazz de l’emissora de NY, per la serenitat que
inspiren l’espai i els seus titulars i pels detalls que hi descobreixo dia rere
dia.
Una molt bona adreça.
Un lloc discret i sòlid, al marge dels sorolls i de la
vulgaritat.
El Jose Moya, botiguer de raça. |
Els bocins de formatge com una obra d'art. |
...un públic interessat i encuriosit. |
Una inauguració tranquil.la i càlida. |
la barra, original i atractiva. |
Públic i llum de tardor. |
No hay comentarios:
Publicar un comentario