los jueves paella: TAPEO BAR

Cinc anys després d’haver obert l’exitós TAPEO del carrer Montcada, el Dani Rueda inaugura TAPEO BAR, declinació en clau intimista de l’experiència del quinqueni viscut al timó del local primigeni.

El nou espai és a prop de l’anterior, al carrer Assanoadors, de resonàncies antigues i vinculades a la professió. Assaonar és el “sazonar” castellà.

A partir d’un local petit i tractat amb contenció i bon gust –dues virtuts que no sempre coincideixen- en Rueda organitza un espai acollidor, sobri i alhora càlid, amb jocs i gests evocadors de tavernes que tots hem descobert a Sevilla i a d’altres ciutats de les espanyes. Una testa de brau que recorda el “Equipo Crónica”, un magnífic paviment hidràulic comprat a la capital andalusa, una barra gruixuda de marbre i adossada a la paret, les tauletes del mateix material i base de ferro colat i les superfícies de fusta amb l’envernissat mat. Les cadires, per cert, evoquen les mítiques Thonet.

Descrit el continent podem passar als continguts, gestionats per dos professionals de garantia que han entès les intencions de la casa. D’una banda el Carlos Calle, cuiner de confiança del Dani, amb una més que considerable experiència, creativitat i gran capacitat de treball i d’altra banda el Guille, home de sala d’elegància innata i eficiència contrastada durant unes quantes dècades de carrera a establiments de tota mena.

TAPEO BAR ha obert portes sense “opening” ni allau de periodistes ni festa privada. Ha obert per poder afinar la proposta sobre la marxa, per comprovar l’èxit de determinades preparacions i per testar –de test- l’empatia amb els clients.

Qui us ho descriu ha pogut tastar –de tast- un platet amb dues sardines escabetxades d’una suavitat gens comú i de sabors profunds. Un escabetx dels que imaginem sovint.

Hem estat dels primers a degustar el “sandwich de “rabo de toro”, un format especialment pensat per les senyores, generalment poc afeccionades a aquest tipus de denominacions. A “TAPEO BAR” es proposen les dues meitats, marcades a la planxa, d’un petit sandwich de pa de motlle convencional, amb la carn de la cua de la bèstia cuita llargament segons els cànons, esmicolada i acollida pels dos discs de pa. A part es facilita un petit bol amb la clàssica salsa de vi negre que acompanya sempre la carn de la cua després de fer-la coure hores i hores.

Una altra proposta de la casa amb el seu component en clau de bon humor és l’amanida de cresta de gall. Aquí es juga amb la textura gelatinosa de l’apèndix dels galls i el cruixent aportat per uns grans de blat de moro fregit. Bo, divertit i amb la dosi corresponent de ironia. Que no falti!

Un altre dels plats tastats ha estat la “ensaladilla rusa” de la casa, que m’ha semblat excel.lent, boníssima, gràcies als mínims bocins de pop cuit a la cuina de TAPEO i a la inclusió d’una mínima dosi del brou de coure el cefalòpode a l’aigua de bullir les patates i a més, suposo, d’algun misteri afegit. Una delícia. Un 10 absolut.

El darrer tast ha estat una altra troballa que sembla atrevida a l’enunciat: “tripa, cap-i-pota i anguila fumada” i que quan es tasta posa de relleu la harmonia del maridatge de les profunditats de la vedella amb la sempre misteriosa anguila. Una altra preparació de la que hagués repetit. Molt bona. Molt.

Poso de relleu que les racions no són simbòliques ni exagerades. Són suficients, si tenim en compte que no deixen de ser tapes.

La intenció del Dani és proposar als clients que beguin vins de Xerès per acompanyar l’àpat. Disposaran d’unes quantes varietats de les D.O. andaluses i els interessats, com jo mateix, podrem degustar-les mentre ens emocionem amb les creacions que tastem i l’actitud tranquil.la, amable i assossegada d’una casa que ara mateix, amb pocs dies de vida, ja deixa clares les intencions.

Absolutament recomanable!

Pierre Roca

TAPEO BAR

Assaonadors, 25

Barcelona