 |
| Magnífic exemplar de gall Pota Blava. |
Els
barcelonins –i més gent- ens omplim la boca amb expressions com “quilòmetre
zero” o “producte de proximitat” o “slow food”, expressió, aquesta última, que
té poc a veure amb les altres però que s’emmarca, com elles, en una certa forma
d’entendre el fet de menjar.
Quan se’ns reuneix per recordar-nos que vivim a tocar del Delta del Llobregat, del seu Parc
Agrari i d’una zona de conreus exigents i d’alta qualitat a mitja horeta del
centre neuràlgic de la ciutat, posem cara de sorpresa i adaptem el “xip” a les
circumstàncies, fent-nos els desmenjats i assegurant que ho sabem des de
sempre.
L’acte que l’Ajuntament del Prat de Llobregat, el Consell
Regulador del Pollastre i Capó del Prat, un grup de restaurants de la localitat
i una marca barcelonina de cervesa han organitzat a l’Espai 300 del Born, a
Barcelona, ha posat de relleu aquestes qüestions que haurien de ser evidents,
reunint un grup de professionals -pagesos, criadors, gent de la gastronomia i
comunicadors- tot plegat amb la voluntat de donar a conèixer zona i productes i
de propiciar el diàleg en el marc d’una acció puntual.
Des del meu punt de vista l’esforç organitzatiu s’ha vist
diluït per l’excés d’objectius, de matisos i de fites.
Els restaurants que hi han col·laborat s’han esforçat en
propostes arriscades, deixant en segon terme les bèsties que uns i altres
hauríem volgut veure rostir-se al foc de llenya i degustar després, asseguts i
sense pressa.
Hem pogut veure un documental força didàctic on queda
palès el veïnatge flagrant entre l’aeroport i els camps de cultiu i entre els
polígons industrials i el riu –gairebé invisible com tants altres rius de la
conca mediterrània-.
Els pagesos, gent pragmàtica- han deixat les coses
clares. És infinitament més assenyat consumir all tendre, api, bleda, carbassó,
carxofa –la famosa carxofa del Prat-, cireres de Santa Coloma de Cervelló,
cogombre, coliflor, créixens, escarola, espàrrecs de Gavà, espinacs, faves,
pebrots, poma, porro, prunes, raves i tomàquets, tot plegat de la zona, que
pagar transports des de les quimbambes per portar des de no sabem on uns
productes que maduren a baixa temperatura durant el transport.
Dit això –pura evidència- la informació i les accions de
comunicació haurien de ser més freqüents, més explícites, més clares i a
l’abast de tothom. Menys etèries, més concretes. Tangibles.
Els francesos venen el seu “Beaujolais Nouveau” a tot el
món en una acció puntual, magníficament coordinada i exemplar i el Parc
Agrícola del Llobregat hauria de fer el mateix, omplint places, mercats, espais
públics i llocs emblemàtics del cap i casal per vendre tones de les magnífiques
carxofes que fan.
La acció d’avui ha estat un prodigi de bona voluntat i
d’esforç però s’ha produït en un àmbit petit i tancat, quan el que cal –o així
ho entenc- és una difusió clara, diàfana i sense matisos, facilitant punts de
venda, temporades i eines de contacte entre uns i altres. Entre els productors,
la gent de la terra, i els consumidors de la ciutat, que possiblement som més –molts
més- dels que sembla.
El consumidor de productes de qualitat no és una “rara
avis”. És al contrari un col·lectiu nombrós amb el que cal entrar en contacte i
seduir-lo.
En qualsevol cas han aconseguit que em vingui molt de
gust anar més sovint al Prat.
Molt més sovint.
No hay comentarios:
Publicar un comentario