"Buenos Aires".

Malgrat el nom, el “Buenos Aires” no és un restaurant argentí. És al passeig de Sant Gervasi, a la part benestant de la ciutat, però no és un lloc luxós ni pretensiós, com queda clar veient el preu, 9,50 €, que figura a la pissarra del menú diari.

L’establiment és absolutament d’aquí i el porte des de fa deu anys la parella integrada per l’Eva Berenguer, excel·lent cuinera, i pel seu marit Sigfrid Navarro, un tipus acollidor i simpàtic amb arrels a La Rioja. Els dos de quaranta i pocs anys i pares de tres fills.

Situat a menys de dos-cents metres de l’Àbac –dues estrelles Michelin i preus estratosfèrics- el petit local de l'Eva i el Sigfrid dóna servei i tiberi al col·lectiu de treballadors de la zona, de passavolants i de clients que sovint venen de l’altra punta de la ciutat per degustar els plats de la casa, incorporant ofici, qualitat i enginy a un menú que pel seu preu final no permet gaire fantasies.

Tot i això, i en funció del mercat, l'Eva fa prodigis i proposa, un divendres sí i l’altre no i sempre en el marc del menú, un insuperable tall rodó de vedella amb ceba caramel·litzada. O un timbal de bacallà molt celebrat pels que l’han tastat.

Possiblement influenciada per la cuina tradicional de la pàtria del seu home, La Rioja, practica a vegades uns ous remenats amb xampinyons que aguanten qualsevol comparació o uns pebrots farcits que deixen molt content al personal.

Els dimecres fa un molt bon bacallà a la llauna o amb tomàquet i els dijous, a més de la gairebé obligatòria paella, que sovint es converteix en arròs negre, proposa a la parròquia un dels clàssics de la cuina tradicional catalana: el fricandó o, en un exercici d’estil i de coneixement geogràfic, passa al pop a la gallega més celebrat del barri.

Cada any, quan arriba l’octubre, inauguren la temporada dels cargols, fent-los lloc al menú dels dijous per complaure les peticions del respectable.

Els divendres són el dia de la tripa amb cigrons –una altra alegria- i els dissabtes la cuina es limita a les quatre coses bàsiques per la barra o pels esmorzars.

Cada dia, a més, tenen l’entrecôtte de bou de 200 g., feta a la planxa i a l’interessant preu de 8,50 €.

Amb tot plegat queda clar que al “Buenos Aires” s’hi va a menjar cuina tradicional i molt ben feta per una cuinera de vocació que somriu quan els clients de tota la vida l’afalaguen per un o altre plat, mentre el Sigfrid, el seu home, es defensa solet la sala i la terrassa, repartint somriures i bones paraules a una clientela fidel i encantada.

Em pregunto quants restaurants dels que anomenem “de menú” hi ha a Barcelona. No ho sé, però deuen ser un bon grapat. Ara els suggereixo que en recordin algun. Qualsevol. Massa sovint aquests establiments treballen a desgana i el que surt de la cuina és decebedor, així com el tracte, tan important als negocis de servei directe al públic. Es menysté la qualitat i les formes i al final el menú, sovint d’una tristor infinita, es limita a una avorrida combinació de productes mesclats sense coneixements ni gràcia ni ganes. Un desastre.

Un lloc com el restaurant del que els parlo avui demostra dia rere dia que la cuina, per modesta que sigui, pot ser deliciosa, acurada i plaent, aportant al comensal, a més de l’aliment indispensable, dosis de bon humor, d’optimisme, de plaer i de confiança, quatre ingredients dels que no anem sobrats i que l'Eva i el Sigfrid dispensen generosament a cada plat que serveixen, afegint-hi a més un bon raig de simpatia i d’escalfor humana.

Què més es pot demanar?

Els ho recomano. Quedaran contents.

Pierre Roca

“Buenos Aires”

Passeig de Sant Gervasi, 81

Tel. 932 112 625

Obert de bon matí al vespre, de dilluns a dissabte al migdia.