La portada del Plats. (Fotografia Toni Solanas) |
L'entrada al restaurant. (Fotografia Antoni Solanas) |
El magnífic ajo blanco. |
El molt recomanable verat a la "fogona". |
Cap de llom amb taronja i anís estrellat. |
Un dels delicadíssims postres del Plats. |
La sala. Llum, confort, silenci. |
El xef Jordi Solanas Sendra, ànima i cap visible del Plats. |
Un altre racó. |
El « Restaurant Plats » és a Rubí, un poble
real del nostre Vallès de capçalera.
Preciosa portada de masia passada pel llapis sensible i
expert de l’arquitecte Toni Solanas –pare del xef de la casa- i un interior que
transmet d’immediat una tranquil·litat assossegada sense paraules ni sons
discordants.
L’accés posa al corrent del tarannà de l’establiment, del
respecte pels clients i la seva comoditat i finalment del plantejament global
del negoci, que posa al mateix nivell la qualitat impecable de la matèria
primera, l’estètica, el molt eficient tractament acústic, la elegància discreta
del servei i el contingut dels plats, que ahir dimecres corresponia al menú
dels dies feiners i que jugava amb l’excel·lència del producte, amb l’ofici de
l’equip de cuina i amb un plantejament senzill bastit amb solucions de cuina
absoluta i decididament honesta.
L’ofici i la discreció es donen per entesos, evitant
acuradament els gests, les paraules i les actituds que podrien desequilibrar un
prodigi basat en el joc dels matisos.
Vaig dinar-hi en companyia del ja esmentat arquitecte,
que va trencar les hostilitats amb un “ajo blanco” precís, cremós sense
excessos i amb les notes exactes de rusticitat.
Un servidor va optar pels espaguetis a la Amatriciana,
potents i organitzats per satisfer els client afamats. Un plat del que em va
agradar un cop més l’equilibri entre la potència i l’elegància, un intangible
que la casa serveix amb generositat.
Els segons van seguir itineraris semblants. El del senyor
Solanas –coneixedor del lloc per raons òbvies- una preparació subtil de verat
amb “fogona” -conjunt de verdures tallades ben fines i macerades- de resultat
delicat i aromàtic. En vaig tastar i em va semblar un cop més exemplar,
convertint dos productes bàsics i d’economia popular en una meravella d’aromes
i de sabors aconseguida a base de contenció i de sensibilitat.
El meu segon va consistir en una peça de cap de llom de
bona mida fet amb taronja i anís estrellat. Magnífic de mida, de sabors i de
intensitat.
El criteri avesat de l’arquitecte ens va portar a beure
un Montsant que dignifica el seu nom, Braó, i que expressa amb claredat la
potència i les evocacions dels vins d’aquella terra propera al Priorat.
Part essencial del dinar va ser la presència discreta i
els consells assenyats de l’Àngels, cap de sala i parella del Jordi, xef de la
casa.
El “Plats” em va semblar un establiment dels que
necessiten més d’una visita i poden crear hàbit amb facilitat, encara que el
desplaçament de Barcelona a Rubí pugui semblar feixuc a primera vista.
Un restaurant on el contenidor i el contingut funcionen a
l’uníson, on l’estètica de l’espai i els detalls que no es veuen però es
degusten, com l’acústica, són part del plaer i converteixen l’estada en una
sensació de privilegi que augmenta a mida que passa el temps.
No em costa reconèixer que ahir m’hi hagués quedat,
parlant de tot i de res, sense voler arreglar cap més món que l’immediat i
deixant que la llum baixés i tornés a pujar com es fa als documentals
científics per fer tangible el pas dels dies i de les nits.
No em costa reconèixer que hi penso tornar per veure’n la
preciosa portada des del carrer del Príncep, per entrar, seure i deixar-me
cuidar.
PLATS
Llobateras, 61
Rubí
935 882 822