domingo, 11 de diciembre de 2011

Rellirós, al barri de Sant Andreu.

El restaurant Rellirós és una bona notícia gastronòmica a una zona de la ciutat de Barcelona que n’està necessitada.

Obert fa un parell d’anys per una parella jove, el local, un espai net, endreçat, d’estètica minimalista basada en el blanc i el negre i finalment elegant a força de ser senzill, pot acollir uns trenta comensals i és en sí mateix un bon presagi que es confirma a mida que s’entra, es seu a taula, s’escull, es menja i es paga.

De dilluns a divendres proposen un menú de migdia de tres primers i tres o quatre segons més postres que inclou la beguda i que surt per 11.90 €. El cap de setmana el menú s’amplia amb productes i formulacions més elaborades i de caire més festiu i un preu de menys de vint euros que segueix en la línia de la millor relació qualitat/peu que practica la casa. El servei, a més, és amable, discret i eficient.

Aquest divendres al migdia hi he menjat una tartaleta d’escalivada amb formatge de cabra, cruixent i molt ben resolta i un bacallà amb samfaina i crema de porros excel·lent de punt, de presentació, de coneixement culinari i d’una subtil modernitat suggerida que diu molt a favor de la cuinera o cuiner.

La “tatin” de les postres, servida sobre un preciós rectangle de pissarra negre, tenia un sorprenent nivell de qualitat i el vi de la casa, cosa raríssima en aquest curiós país nostre, era més que acceptable: un ull de llebre de la D.O. Conca de Barberà.

La clientela és en la seva majoria gent que treballa o viu al barri, amb important representació de joventut i alguna persona encuriosida que n’ha tingut notícia.

L’actitud que he respirat al Rellirós hauria de ser exemple per tants i tants restaurants vells o nous que proposen mediocritat, avorriment i un cansament vital que no aporta res al sector i foragita el client.

A l’establiment del carrer Llenguadoc la voluntat és de complaure, de sorprendre agradablement i per sobre de tot d’aconseguir que el client surti content, pensant que no tot està perdut i que la nova generació puja amb força, amb ganes i amb un nivell envejable de coneixements humanístics i professionals. Poques coses, en efecte, més aprop de l’essència de l’ésser humà que el menjar, sobre tot quan es menja en un lloc públic, envoltats de gent. Ritual antic com el fet de viure i de conviure, que admet pocs enganys i ens predisposa a comunicar i a gaudir de la companyia dels altres quan les circumstàncies ho propicien com és el cas que descric.

El Rellirós és sense dubtar-ho una troballa valuosa. Una illa de qualitat i de feina ben feta en un entorn en el que la norma és la deixadesa, la mandra i les dreceres sospitoses. Un molt bon senyal. Una excepció que marca el camí a seguir, que crea tendència i que estimularà, n’estic segur, d’altres professionals joves a donar el pas d’obrir el seu propi negoci a partir de l’ofici i de l’honestedat.

Un restaurant que us recomano i al que tornaré sovint.


Pierre Roca


Restaurant Rellirós
C/Llenguadoc, 63 (Barri de Sant Andreu)
Barcelona
Telèfon 933 114 775
relliros@relliros.cat

Molt ben comunicat amb el centre de la ciutat per bus i metro.

martes, 6 de diciembre de 2011

Cuisines de décembre.

Depuis quelques années, en décembre, je mets ma passion et mon habileté pour la cuisine à la disposition de tous.

Je veux dire par là que je propose un service de “cuisinier à domicile” au succés croissant d’année en année.

Le plus habituel c’est des petits dîners ou repas –pas de caterings aux dimensions colossales- pour des entreprises de petites dimensions ou des familles, presque toujours aux sièges de ces entreprises où chez qui demande le service.

Mon intention, quand l’idée a vu le jour, fut de retrouver la figure du cuisinier de famille des maisons bougeoises d’il y a quelques années.

Les repas qu’on me demande sont généralement pour peu de monde -de quatre à vingt persones de moyenne- et le charme de la question se trouve justement en la présence d’un cuisinier à la maison –ou au bureau ou à l’atelier- pendant quelques heures, ce qui assure une réjouissance ajoutée, des causeries intéressantes et des contacts de tous les niveaux entre la complicité et l’intérêt professionnel, étant donné que mon activité habituelle est la communication et plus précisément l’audiovisuel et que la cuisine est une excellente raison pour ouvrir la maison, les coeurs, les sens et l’appétit, partageant ainsi avec ceux qui m’engagent des conversations passionantes et la meilleure des humeurs.

Je propose des menus qui se peaufinent et s’accordent avec le client et nous accordons également le prix, la date, l’horaire et d’autres détails.

Je prépare dans ma cuisine les bases, pour éviter une présence trop longue chez le client, et je finis les plats à la cuisine de la maison où aura lieu le repas ou dans un office plus ou moins improvisé s’il s’agit d’un bureau ou de tout autre espace professionnel. Souvent on m’invite au café final et au petit alcool de rigueur, on parle de tout et de rien et je quitte les lieux le coeur léger, le sourire au visage et le souvenir des expressions de bonheur du tour de table.

Parfois je m’occupe de la location du matériel de service, parfois j’arrive avec une ou un assistant, parfois j’apporte les vins et parfois c’est le client qui tient à son critère et à son goût pour cette question.

Quant à mon style de cuisine, ceux qui me lisent le connaissent ou le supposent. Produits de saison de premier choix, points de départ classiques avec des apportations contemporaines, racines méditerranéenes –je suis barcelonnais et cela se sent- nuances françaises, notes sophistiquées, équilibre diététique et peu de concessions aux excés de graisses et aux repas boulimiques aux allures viellottes.

Si la proposition vous séduit vous pouvez arriver à moi au moyen du système de commentaires du blog. Je lirai attentivement votre missage et me mettrai immédiatement en contact avec vous.

Les bonnes choses, si elles sont faciles, sont doublement bonnes.


Pierre Roca

Cocinas de diciembre.

Desde hace unos años, en diciembre pongo mi afición y habilidades en la cocina a disposición del personal.

Quiero decir con ello que propongo un servicio de “cocinero en casa” cuyo éxito aumenta año a año.

Lo usual son pequeñas comidas o cenas de empresa –nada de caterings mastodónticos- o familiares, casi siempre en los locales de las empresas o en el domicilio de quien solicita el servicio. La mayoría de esas comidas, ya lo suponen, tienen que ver con la proximidad de las celebraciones de Navidad, Fin de Año o Reyes.

Mi intención, cuando se me ocurrió la idea, fue perpetuar la figura del cocinero familiar de las familias burguesas de hace unos años. Los ágapes suelen ser para poca gente –de cuatro a veinte comensales por término medio- y la gracia estriba en la presencia de un cocinero en casa durante unas horas, lo que asegura una distracción añadida, interesantes charlas y no pocos contactos entre la amistad y el interés profesional, habida cuenta que mis actividades habituales son la comunicación y el sector audiovisual y que la cocina es un excelente pretexto para abrir casa, mente y apetito y compartir con quien me contrata intercambios de puntos de vista a menudo apasionantes y muy buen humor.

Propongo menús, se consensúan con el cliente, cerramos el precio y se acuerda fecha, horario y otros detalles. Preparo en mi cocina las bases para evitar excesivas horas de presencia en el lugar del condumio, termino los platos en la cocina de quien ha efectuado el encargo o en un office improvisado si se trata de un despacho o local, a veces me invitan a café, copas y charla y me voy con la sonrisa puesta y el recuerdo de las caras de satisfacción de los que se han sentado a la mesa.

A veces he de suministrar los enseres de servicio, a veces acudo con un o una ayudante, a veces aporto los vinos y otras veces no.

En cuanto a mi estilo de cocina, mis lectores lo conocen o al menos lo intuyen. Materia prima de temporada y de la mejor calidad, clasicismo con no pocas aportaciones de rabiosa modernidad, raíces mediterráneas, toques afrancesados, notas sofisticadas, equilibrio dietético y escasas concesiones a los excesos de grasa y a las comilonas pesadas y antañonas.

Si la propuesta les seduce pueden llegar hasta mí mediante el sistema de comentarios del blog. Leeré lo que me digan y me pondré en contacto con ustedes de forma inmediata.

Lo bueno, si fácil, dos veces bueno.


Pierre Roca