jueves, 24 de abril de 2014

TAPEO

El “Tapeo” és a una situació privilegiada de la ciutat de Barcelona, al carrer Montcada, a pocs metres del Museu Picasso i davant d’un dels establiments més emblemàtics de la ciutat, el mític « Xampanyet ».

Com que l’aspecte, el tarannà, la proposta i l’essència de les dues cases es complementen, la inexistent competència esdevé relació de bon veïnatge gairebé idíl·lica. Com un somni.

El jove Daniel Rueda, patró, creador, cuiner i ànima del local, prové d’un itinerari clàssic dins de la cuina professional del país. Primers estudis de F.P. de cuina a Calella, pràctiques a l'hotel “Le Méridien” de la Rambla i a “La Dama” del carrer Enric Granados, un any a Anglaterra, un altre any de teòrica a l’enyorada escola de Muntaner/Aragó, col·laboració de quatre anys amb el Carles Abellán i fins al 2010, any en el que comença l’aventura solitària del “Tapeo”.

Des d’aquell moment el local s’ha afirmat i confirmat i s’ha pogut fins i tot ampliar, a mida que la clientela es consolida temporada rere temporada, a mida que el negoci figura amb freqüència creixent a l’agenda de molts coneixedors de l’estil, de la qualitat i de l’exigència, del bon nivell i de la tendència de la casa, que no és més –ni menys- que un conjunt d’actituds que parteixen de la base clàssica com a suport ideològic i formal i que permeten jocs, senyals i suggeriments que mai no deceben.

La subtil coca de sardina fumada amb escalivada, intensa i magnífica de lleugeresa.

El bunyol de bacallà, de bona mida, potent i recobert d’una crosta cruixent.

La costella de porc caramel·litzada amb mel i mostassa, feta a baixa temperatura, melosa i de textura amable i sorprenent.

El calamar a la catalana, una meravella de presentació, amb un tall original i elegant alhora i un farcit suau de samfaina. Aquesta preparació, un dels “musts” de la casa, es presenta sobre un rectangle de porcellana que posa de relleu l’estètica de la proposta.

Una altra “tapa” sorprenent és el peu de porc desossat, acabat amb suc de cocció i bolets, premsat i servit en forma de petites hamburgueses inesperades i molt saboroses.

Una de les especialitats que més m’ha agradat és la cua de bou, treballada durant setanta-dues hores (tres dies seguits, com a les cuines dels millors establiments europeus!) i servida en format de tapa per menjar amb cullera com manen els cànons.

Una delícia, un prodigi de sabor i de sensacions que recomano tastar per dividir la vostra vida en dues vessants. La d’abans de menjar la cua de bou del “Tapeo” i la de després. Dos mons.

Els vins de la casa varien en funció de les troballes, de la intuïció i de les sensacions. Hi he begut un “Efecte volador”, Montsant tranquil per a un dinar entre amics i un Priorat més potent del que no recordo el nom ara mateix, però disposen d’un assortit considerable de vins de diferents procedències, de caves i d’altres.

A més del miracle d’aconseguir espai per la barra de l’entrada i per crear diferents racons acollidors pels clients i fins i tot pels petits grups, a més de la cuina molt ben muntada que permet abordar processos llargs com el de la cua de bou –tres dies de foc ininterromput- i un departament propi de producció, el Daniel ha aconseguit interessar els afeccionats als millors productes, però també als que aprecien la seva cuina d’arrels profundes, en línia directa amb el classicisme més absolut. Respectuosa, fidel i servida amb la simpatia, l’ofici i l’esperit de la casa, assumit i assimilat per una brigada diligent i motivada.

Home d’idees –i d’acció- el cuiner i patró es proposa obrir portes i finestres a la clientela autòctona, poc inclinada a acostar-se a una zona de la ciutat essencialment turística, no ho nego, però d’una bellesa i una capacitat evocadora fora de qualsevol dubte.

Al “Tapeo” s’hi menja molt bé per uns vint o vint-i-cinc euros i se’n surt amb l’esperit lleuger i l’eufòria dels moments de felicitat íntima. Amb alguna emoció afegida i amb la convicció, positiva i tangible, de ser molt a prop del que anomenem felicitat.

Coses petites, bones i que ens arriben als racons més amagats de l’ànima.

Moments absolutament especials. “Tapeo”.


Pierre Roca


“Tapeo”
Montcada, 29
Barcelona
933 101 607

tapeoborn.cat





No hay comentarios:

Publicar un comentario