Aniversari a can Raventós.

La senyora Raventós va complir anys diumenge dia 21 de juliol.

Ho hagués celebrat en la més estricta intimitat, però aquesta dona té més amics que plantes al jardí i així, gairebé sense donar-se’n compte, un d’aquests amics propers, el Santi Olivella, titular, ànima i director d’orquestra del petit “Cata 181”, de la sempre activa terrassa de l’hotel “Duquessa de Cardona”, del “Barts Club”, racó gastronòmic allotjat als àtics de l’antic teatre Espanyol, al Paral.lel, i ara mateix dels dos “burguers” dels campionats mundials de natació, al Palau Sant Jordi, va organitzar una festa d’aniversari que podria adornar-se amb tots els adjectius.

Va ser clàssica i moderna al mateix temps, convencional i trencadora, assossegada i divertida, sorprenent, deliciosa, intensa i sobretot muntada a la perfecció per l’equip del Santi.

Proveïdors, transportistes, cuiners, cambrers, barmen, dj, un especialista en brasa, un stripper, de tot.

L’amabilitat del personal, mobilitzat un diumenge, era entendridora. Havien deixat enrere famílies, amics i activitats de lleure per alegrar-li la vetllada a la senyora Raventós, amiga –o al menys coneguda- de tots ells.

Es va optar per una molt bona fórmula. Una reunió d’amics que incloïa l’àpat del migdia –un àpat llarg i estret d’estil i vocació internacionals- i la beguda necessària per mantenir l’alegria fins ben entrada la nit. Tot plegat al jardí del domicili de Sant Gervasi de la protagonista.

Les boníssimes hamburgueses es van fer a la brasa i la resta de plats i coses per picar es va anar presentant a taula des del principi de la celebració. Els participants, entre els que vaig tenir el privilegi de comptar-me, podíem menjar i beure de forma informal sense seguir cap pauta ni ordre establert. L’ambient, estiuenc i divertit,  propiciava les converses i va convertir el personal de servei en convidats i els convidats en ajudants sol·lícits.

Per felicitar l’homenatjada amb l’indispensable solemnitat es va fer silenci i es va cantar a continuació la cançó de ritual. Petons, abraçades, mostres d’afecte, records emocionats i l’interminable reguitzell de convidats, amics, coneguts i saludats que arribaven, participaven, menjaven, bevien, brindaven i celebraven, tot plegat amb l’alegria i l’emoció de l’amfitriona, preocupada a voltes perquè tot funcionés i encantada alhora per l’èxit de la convocatòria liderada pel seu amic Olivella.

Amb la nit i després d’un bany comunitari a la piscina inflable –i per respecte al veïnat- es va anar donant la festa per acabada. Els participants marxaven contents, repartien petons a dojo i es citaven pel proper estiu.

El comando enviat pel Santi recollia els ets i uts i a quarts d’onze tot havia tornat a la normalitat d’una nit d’estiu a ciutat.

Felicitats, senyora Raventós. Per molts anys, Cuca.

Pierre Roca