viernes, 29 de marzo de 2013

Cafè amb llet.


La família Sans es dedica al cafè des del ja llunyà 1919.

A “Cafés el Magnífico”, el seu local emblemàtic de tota la vida, al carrer Argenteria, 64, a prop de Santa Maria del Mar, molen, envasen i venen cafès originaris dels llocs més insospitats del planeta. La botiga té més de magatzem que de “boutique” i s’hi veu treballar el personal de la casa, molent, barrejant i envasant en funció del que demana el client.

Pregunten com li agrada el cafè, amb quina cafetera el pensa elaborar, si el vol fort o suau o aromàtic o àcid o unes quantes coses més, el barregen davant seu, el molen amb el gra precís, l’envasen i l’aconsellen sobre la millor forma de conservar-lo. Un espectacle magnífic, interessant i reconfortant. Gent jove i motivada, productes de primera i preus per a totes les capacitats adquisitives.

Des de fa uns anys disposen d’una secció on venen les cafeteres més extraordinàries, de degoteig i procediments, formes, mides i preus variats. Bellíssims aparells de laboratori dels que agrada ensenyar i amb els que s’elabora una beguda de sabor, aroma i textura realment especials.

També des de fa poc temps, un, dos o tres anys, serveixen cafès des d’un mínim racó d’elaboració situat al mateix taulell de vendes. El client es pot emportar el cafè dins d’una tassa tapada, d’ús efímer, o degustar-lo a la botiga o assegut al banc adossat a la façana de l’edifici.

Ahir mateix hi vaig prendre un cafè amb llet extraordinari, fet per una noia jove amb una dedicació i una concentració que mai havia vist. Va fer el cafè, va moure la tassa amb moviments concèntrics, va escalfar la llet –llet “El Prat”, poca broma- aconseguint una delicada bromera a la superfície i va barrejar acuradament els dos líquids, aconseguint un cafè amb llet deliciós.

Vaig poder triar entre dos o tres tipus de sucre i em vaig prendre el cafè amb llet contemplant l’intens tràfec humà del carrer Argenteria.

Per tot plegat vaig pagar 1,70 €. Més car que a molts bars, és cert, però sobretot infinitament més bo, més plaent i més saludable que el que m’haguès costat un euro amb vint o amb quaranta a la majoria de locals públics. Em vaig estalviar les imatges embrutidores de la pantalla de televisió de qualsevol bar de cantonada, vaig gaudir veient com la noia elaborava el cafè amb llet que em beuria un parell de minuts més tard i vaig sortir de l’establiment més content que un gínjol, sentint-me un ésser privilegiat.

No s’ho perdin.

Us demano disculpes pels canvis de tipus i cos de lletra. Són involuntaris i no sé com corregir-los. Ho sento.


Pierre Roca


« Cafés el Magnífico »
Argenteria, 64
Barcelona

No hay comentarios:

Publicar un comentario