Ahir
dissabte vaig dinar un risotto més italià que fet a Bologna a casa del meu fill
gran, el Llorenç, de la seva dona Vivian i dels seus dos fills. Després de
l’àpat la noia em va regalar –això de ser sogre té algun avantatge- un pot de
conserva de tomàquet feta per ella mateixa.
Per sopar,
un cop a casa meva, em vaig fer un plat de pasta, barrejant-la un cop bullida
amb una tercera part del contingut del pot de vidre de la Vivian i amanint-ho
tot amb un raig generós d’oli verge. El tomàquet era realment deliciós,
absolutament natural de sabor i de textura. Una delícia.
Avui
diumenge m’he fet un arrosset senzill, de verat i on la presència del boníssim
tomàquet de conserva de la Vivian ha marcat la preparació. He utilitzat un
fumet de peix que tenia congelat i abans d’incorporar el tomàquet he sofregit
lleument un pebrot verd tallat a daus i dos alls de bona mida picats.
Els
puristes asseguren que la presència del tomàquet a l’arròs ha de ser
testimonial, discreta i minimalista, però la meva intenció d’avui ha estat, al
contrari, atorgar importància a la subtil conserva de la meva jove i gaudir-ne
del sabor, canviant l’ordre dels factors a l’hora de formular l’arròs
dominical.
Ingredients
per a dues persones:
Un pebrot
verd dels anomenats “italians” –els més habituals-.
Dos alls de
bona mida.
Uns 150 g . de tomàquets sencers
en conserva, de molta qualitat i amb la seva aigua corresponent.
Mitja
cullereta de moka de pebre vermell dolç – “Pimentón de la Vera”-
Dos
cullerots i mig de fumet de peix.
Dos filets
de verat.
Uns pistils
de safrà espanyol, que l’asiàtic no té aroma ni sabor.
Procediment:
Piqueu els
alls ben fins. Talleu el pebrot a daus petits.
Poseu el
tomàquet i el seu suc en un bol de la mida adient i talleu-lo petit amb una
tisora de cuina.
Poseu el recipient
escollit, cassola baixa o paella, al foc amb l’oli suficient.
A foc lent,
sofregiu lentament el pebrot i quan es comenci a daurar afegiu l’all picat.
Quan tot
plegat canvii de color, passant del pàl·lid al daurat més intens, incorporeu el
pebre vermell, apugeu el foc, remeneu i afegiu-hi de seguit el tomàquet que
teniu al bol, amb el seu suc.
Feu que
arrenqui el bull sense deixar de remenar, baixeu de nou el foc i deixeu que els
elements es vagin coent i integrant-se.
Poseu el
fumet al foc i porteu-lo a ebullició.
Quan
l’aspecte del sofregit us posi contents aixequeu el foc, incorporeu l’arròs,
remeneu per barrejar-ho tot i al cap de dos minuts mulleu amb el fumet bullint.
Manteniu el
foc viu durant uns minuts, fins que arrenqui el bull, i baixeu-lo després,
mantenint el tremolor suggeridor que tant us agrada.
Passats uns dotze minuts tasteu l’arròs, deixeu que es cogui una mica més, apagueu el foc, dipositeu
els dos filets de verat a sobre de la preparació, repartiu estratègicament els
brins de safrà, cobriu la cassola amb un drap de cuina net, ben esbandit a raig
d’aixeta i escorregut amb força i deixeu passar cinc o sis minuts.
L’arròs
tindrà el punt adient, els filets de verat no s’hauran cuit excessivament i
l’olor que envaeix la casa farà que la família, els veïns o els convidats
s’acostin per contemplar d’aprop el prodigi.
Us recomano
servir a taula, aixecant cerimoniosament el drap que cobreix el recipient
perquè l’aroma s’apoderi de la casa i exerceixi de potent aperitiu.
Bon profit!
Pierre Roca
Exquisit a la lectura Pierre, moltes gràcies!
ResponderEliminarGràcies a tu per llegir-me i pel comentari, Manel. Fins aviat, amic.
ResponderEliminar