domingo, 16 de septiembre de 2012

Un arròs improvisat.



Ahir dissabte vaig dinar un risotto més italià que fet a Bologna a casa del meu fill gran, el Llorenç, de la seva dona Vivian i dels seus dos fills. Després de l’àpat la noia em va regalar –això de ser sogre té algun avantatge- un pot de conserva de tomàquet feta per ella mateixa.

Per sopar, un cop a casa meva, em vaig fer un plat de pasta, barrejant-la un cop bullida amb una tercera part del contingut del pot de vidre de la Vivian i amanint-ho tot amb un raig generós d’oli verge. El tomàquet era realment deliciós, absolutament natural de sabor i de textura. Una delícia.

Avui diumenge m’he fet un arrosset senzill, de verat i on la presència del boníssim tomàquet de conserva de la Vivian ha marcat la preparació. He utilitzat un fumet de peix que tenia congelat i abans d’incorporar el tomàquet he sofregit lleument un pebrot verd tallat a daus i dos alls de bona mida picats.

Els puristes asseguren que la presència del tomàquet a l’arròs ha de ser testimonial, discreta i minimalista, però la meva intenció d’avui ha estat, al contrari, atorgar importància a la subtil conserva de la meva jove i gaudir-ne del sabor, canviant l’ordre dels factors a l’hora de formular l’arròs dominical.


Ingredients per a dues persones:

250 g. d’arròs de la varietat “bomba”.
Un pebrot verd dels anomenats “italians” –els més habituals-.
Dos alls de bona mida.
Uns 150 g. de tomàquets sencers en conserva, de molta qualitat i amb la seva aigua corresponent.
Mitja cullereta de moka de pebre vermell dolç – “Pimentón de la Vera”-
Dos cullerots i mig de fumet de peix.
Dos filets de verat.
Uns pistils de safrà espanyol, que l’asiàtic no té aroma ni sabor.


Procediment:

Piqueu els alls ben fins. Talleu el pebrot a daus petits.

Poseu el tomàquet i el seu suc en un bol de la mida adient i talleu-lo petit amb una tisora de cuina.

Poseu el recipient escollit, cassola baixa o paella, al foc amb l’oli suficient.

A foc lent, sofregiu lentament el pebrot i quan es comenci a daurar afegiu l’all picat.

Quan tot plegat canvii de color, passant del pàl·lid al daurat més intens, incorporeu el pebre vermell, apugeu el foc, remeneu i afegiu-hi de seguit el tomàquet que teniu al bol, amb el seu suc.

Feu que arrenqui el bull sense deixar de remenar, baixeu de nou el foc i deixeu que els elements es vagin coent i integrant-se.

Poseu el fumet al foc i porteu-lo a ebullició.

Quan l’aspecte del sofregit us posi contents aixequeu el foc, incorporeu l’arròs, remeneu per barrejar-ho tot i al cap de dos minuts mulleu amb el fumet bullint.

Manteniu el foc viu durant uns minuts, fins que arrenqui el bull, i baixeu-lo després, mantenint el tremolor suggeridor que tant us agrada.

Passats uns dotze minuts tasteu l’arròs, deixeu que es cogui una mica més, apagueu el foc, dipositeu els dos filets de verat a sobre de la preparació, repartiu estratègicament els brins de safrà, cobriu la cassola amb un drap de cuina net, ben esbandit a raig d’aixeta i escorregut amb força i deixeu passar cinc o sis minuts.

L’arròs tindrà el punt adient, els filets de verat no s’hauran cuit excessivament i l’olor que envaeix la casa farà que la família, els veïns o els convidats s’acostin per contemplar d’aprop el prodigi.

Us recomano servir a taula, aixecant cerimoniosament el drap que cobreix el recipient perquè l’aroma s’apoderi de la casa i exerceixi de potent aperitiu.

Bon profit!


Pierre Roca








  

2 comentarios:

  1. Exquisit a la lectura Pierre, moltes gràcies!

    ResponderEliminar
  2. Gràcies a tu per llegir-me i pel comentari, Manel. Fins aviat, amic.

    ResponderEliminar