6,95

El restaurant conegut com “Central catalana del pollastre” va veure la llum l’any 1996 a una nau industrial tronada del carrer Llull.

La nau era un dels molts edificis de la zona afectats per la nova planificació urbanística de Poblenou i els socis de la “Central” esmentada la van a llogar “a precari”, eufemisme que significa que et poden fer fora en qualsevol moment i que per aquesta raó el lloguer és inferior a l’habitual de la zona.

La reforma va orientar-se cap a l’essencial, respectant la volumetria i l’aspecte del local i utilitzant el color blau com a identificació corporativa.

Taules amb hules, pissarres de molts metres quadrats amb l’enunciat dels plats, formulacions bàsiques, preus baixos i un molt bon ambient van convertir el lloc en un gran èxit comercial.

Quatre anys més tard, al 2000, van haver de plegar per deixar pas a l’inexorable progrés i els dos socis van seguir camins separats.

Els que van muntar l’espai del carrer Padilla són una parella jove i molt activa i al mateix any 2000 van obrir les portes del nou local, sense oblidar del tot l’entorn industrial del barri que es va fer olímpic.

I la fórmula? La fórmula era –i segueix sent- bàsica i essencial com ho acostumen a ser les coses que funcionen.

Per una banda un producte que agrada a tothom com el pollastre, per l’altra un procediment clàssic i força reconegut a casa nostra, la cocció a l’ast amb aparells giratoris i foc de gas.

I els complements: l’amanida amb una bona vinagreta que la fa diferent, les patates rostides o fregides, les postres senzilles i la beguda amb opcions bàsiques. I un preu absolutament competitiu, naturalment.

Entre dilluns i divendres proposen un menú de migdia de 6,95 € -no és broma- que inclou mig pollastre molt ben rostit a l’ast, servit en safata clàssica de pedra i amb el seu propi suc, un bol generós d’amanida –avui era enciam, no iceberg- unes llesques de bon pa, la beguda –en el meu cas, un pitxet de mig litre de vi negre de la casa, força agradable i de la Conca de Barberà- i un postre que era ni més ni menys que un gelat com els populars Frigo de la meva infantesa, d’els que es prenen amb una galeta cruixent a cada banda. Quina delícia!

Es pot canviar el postre pel cafè i es poden demanar, a banda i sortint del preu proposat, d’altres postres i begudes.

L’espai, de caire industrial com ho era el primer, paviment de ciment, sostres molt alts i els tubs de l’aire ben a la vista, és ampli i generós, adient per les famílies amb nens.

Conscient d’aquesta característica la casa facilita a la canalla estris de dibuix i promou concursos amb premis en forma d’àpats familiars.

S’hi veu algun turista, treballadors atrets pel menú bàsic i el preu, patrons i empleats de les botigues del barri i, els diumenges al migdia, aglomeracions de famílies que per un preu mòdic s’estalvien la feina i l’enrenou a casa.

El conjunt –la suma de l’espai, el tracte, la fórmula, el contingut dels plats i l’import del tiquet- és molt recomanable i mereix que més barcelonins coneixin el lloc i en gravin les coordenades al mòbil per quan venen de gust coses bàsiques i un espai que surt de la norma.

Un lloc estimulant, divertit i per sobre de tot honest.

Feu-me cas.

Pierre Roca

« Central catalana del pollastre »

Padilla, 323

08025 Barcelona

934 360 010

Els podeu trobar a Facebook