CAFÈS AL TROPIK.

Vaig escriure per primer cop sobre el TROPIK de Vialfranca el nou de gener del dos-mil quatorze.

Feia poc que vivia a la capital del Alt Penedès, havia entrat a alguns establiments públics i al Tropik m’hi vaig sentir immediatament com a casa. Cap pretensió, voluntat de fer-ho bé, tracte amable sense regust comercial i un llenguatge i un tarannà que coincidien amb la meva forma de funcionar.

El local ha anat millorant subtilment amb el pas del temps. Els entrepans dels matins, el producte, el criteri i la discreta oferta dels migdies, amb uns plats combinats senzills que permeten dinar amb molta correcció a preus molt interessants.

La matèria primera de la casa –això ja ho vaig detectar i escriure el primer cop- és, a més dels productes sòlids i líquids que els clients ingerim, la simpatia i el tracte càlid i absolutament amable.

La Eli Ros i la Mònica exerceixen de reines de l’espai durant els matins, transmetent sensibilitat i afecte amb cada cafè. Les dues noies rivalitzen a l’hora de dibuixar cors, cares, flors, felicitacions i altres detalls que no passen desapercebuts per ningú i que mica en mica s’han convertit en un altre dels alicients de la casa.

Mínimes mostres d'empatia que queden a la memòria.

El Xavi fa la seva aparició pública a la tarda, com els actors principals, abandonant la sala de màquines on ha fet els nombrosos entrepans de cada matí i dominant l’idioma i la gestualitat dels patrons de bar. Coneix la majoria de clients, els pregunta per la salut dels pares, els felicita per l’èxit del fill a una competició d’atletisme o pel naixement d’una neta o pel cotxe nou. O per la finca que han venut o la vinya que han comprat.

Diàlegs senzills que es barregen amb els relats dels més vells, recordant quan el carrer Tarragona –on és el local- era fa anys la N340 i el tràfec hi era intensíssim i el Tropik, que ja es deia així, no tancava mai i s’hi jugava als prohibits i més d’un cop els jugadors havien de sortir per la porta de l’eixida, quan la Guàrdia Civil feia acte de presència.

El Tropik és també un excel.lent observatori del dia a dia del poble gran que és Vilafranca. Els més rics i influents es troben al Casino i al local del Xavi i la Eli hi acudeixen els de la generació posterior, fills o nebots dels encarregats dels negocis dels altres. Qüestió d’estrats, però també de vincles generacionals i d’una manera relaxada de viure les relacions socials sense la urgència i el neguit que es detecta sovint als locals públics de les ciutats grans, on les relacions personals s’han de consolidar dia a dia per no perdre peu.

Pel client que sóc, constatar que les coses van bé és una satisfacció afegida.

A la Eli, a la Mònica i al Xavi no els regalen res i han de treballar de valent per consolidar el negoci un dia rere l’altre. Hi aporten els intangibles del seu gust pels productes de qualitat, els del tracte afable i somrient i el d’una feina diària que genera confiança i que fa que els clients repetexin –repetim- , omplint el local de vida, de bon humor i de ganes de tornar-hi quan en sortim.

Pierre Roca

BAR TROPIK

Tarragona, 13

Vilafranca del Penedès

El Tropik, ara mateix.