LANDO.

Lando és un restaurant però és també –i sobretot- un relat d’empatia, de coherència, de respecte i de rigor.

Fundat i posat en marxa per quatre socis que han escollit la via de la qualitat i de l’exigència pel seu projecte gastronòmic, el local, un espai diàfan de mides generoses al cor del barri de Sant Antoni, a prop del mercat del mateix nom, ha estat adaptat a la seva nova funció amb un tractament de perfil baix que valora la superficie i el volum, incorporant el carrer i la llum amb la trasparència que atorga el gran tancament de vidreres amb marcs de ferro.

El Bernard, un assessor culinari francès, va dissenyar la cuina i el seu entorn tècnic a partir del projecte gastronòmic dels socis, seleccionant posteriorment la brigada i supervisant els primers passos, la carta i la seva materialització.

Ara, pocs dies després de l’apertura, després d’un periode de rodatge discret i a l’espera de l'inauguració oficial que tindrà lloc el proper dia 23, Lando ha definit la proposta i deixa clara la seva voluntat de practicar una cuina respectuosa amb el client –empatia- que privilegia el producte i el seu tractament subtil, sovint només suggerit.

Sabors potents i purs, tendència marcada cap a un cert minimalisme prometedor que garanteix satisfaccions i assegura digestions plaents. Una simbiosi harmònica que juga amb tots els elements en joc. L’espai, la llum, l’absència de detalls inútils i d’afany decoratiu. La puresa al plat i a l’esperit com a línia mestra.

Vaig dinar-hi amb dos dels responsables. Un àpat tranquil per tastar alguns dels plats més sginificatius de les tres cartes, la de la barra, informal i adient per consumir a una de les dues superficies altes i llargues, la dels migdies o “menú de dia” i la dels vespres, per un sopar consistent de plats més elaborats i referències segures, com un arròs de conill de romaní de reminiscències empordaneses, una vedella melosa i cruixent, un peix al forn amb verdures cuites amb fumet de marisc o una fantàstica hamburguesa vegetal. Delícies.

Ahir vam començar tastant la tarama, una pasta d’origen turc d’ous d’anxova fumada que vam untar en el boníssim pa de Triticum de la casa, i amb la “rillette” de l’anomenat conill de romaní, animal que pràcticament només s’alimenta amb aquesta planta aromàtica tan nostrada. Les dues preparacions molt ben presentades. Sabors potents sense ser agressius i textures molt aconseguides que posen de relleu l’ofici del personal de cuina.

Deliciosa l’anxova i evocadors els musclos de roca oberts a la francesa amb vi blanc. El líquid resultant es lliga amb una dosi mínima de crema de llet, propiciant un viatge deliciós des de l’entorn del mercat de Sant Antoni a un bistrot clàssic parisenc o de Burdeus.

Ens vam partir unes tallarines absolutament clàssiques i fetes a la moda burgesa barcelonina, més cuites que “al dente”, un detall que vaig agraïr i que em va fer recordar els plats de pasta familiars de la infantesa. Rodanxes de porro i musclos per amenitzar el plat. Els musclos repetits de forma conscient i voluntària en el nostre tast.

El meu peix del dia era lluç fresquíssim que compren a un port gallec i que reben tretze hores després d’haver sortit del mar. La pell marcada i cruixent i la carn d’un impressionant blanc nacarat, tot plegat sobre un llit de caviar d’albergínia que complementa de forma sorprenent els sabors marins.

Vam compartir tres postres de la casa, entre ells una més que clàssica “crêpe suzette” à la taronja. La responsable dels postres, per cert, és una professional formada a “Espai Sucre”. Poca broma.

Vaig beure dues copes de Petit Pittacum 2013, un vi del Bierzo agradable i amb final mineral que em va semblar molt adient per un dinar de dimarts a un lloc tan urbà.

El preu del menú del migdia és de 18 € i defineix bé les intencions de “Lando”, que proposa sobretot notes de cuina elegant, productes impecables i ben tractats i un entorn lluminós i estimulant.

La proposta de la barra va de la ja esmentada “rillette” fins la truita de patates i eriçó,  passant per la tonyina en escabeix de cítrics i un moll de l’òs amb cruixent de galeta especiada que tastaré com més aviat millor, així com un prometedor “chuletón” de bou i altres platets.

El menú de nit segueix la línia de la casa. Cuina acurada i lleugerament sofisticada –cuina culta- a un preu de 35 €, beguda a part.

La carta de vins inclou una selecció molt personal de referències, D.O. i preus, privilegiant sempre la qualitat del producte i el criteri de la casa, a les antípodes de la vulgaritat.

Els artífex de Lando han invertit més diners en el que no es veu, la cuina i els equipaments, que en decoracions i en detalls prescindibles. El resultat tangible és un espai acollidor i “dépouillé” i el que es tasta -la veritable vocació d’un restaurant- es basa en l’exigència de qualitat i en fer les coses bé, cuidant la salut del client i proposant-li sorpreses agradables a canvi d’un import absolutament assumible i entenedor.

És un lloc de matisos pensat per una clientela urbana informada, viatgera i encuriosida. Un col.lectiu nombrós a la nostra ciutat que sap apreciar la qualitat dels productes, els punts de cocció, l’equilibri, els matisos i els jocs subtils que incorpora cada plat, cada detall, cada intenció.

El Lando és un lloc per tornar-hi. Segur.

Pierre Roca

Lando

Passatge Pere Calders, 6

Barcelona

Tel. 933 485 530

www.lando.es