No es poden dissociar els vincles familiars dels productes cultivats,
elaborats o fabricats per nissagues que perpetuen el negoci fundat per un dels
antecessors.
La condició familiar envernissa d’alguna forma l’esperit d’aquestes empreses,
nascudes sovint de gairebé res, i del que posen al mercat, atorgant
característiques úniques als seus productes.
En el cas de Maius Viticultors l’exemple és apassionant per la seva
vigència i pel seu moment actual. En Josep Gómez, ànima del projecte, és un
home de cinquanta anys i orígens humils, intel·ligent i intuïtiu, treballador i
voluntariós. Casat des del 92 amb la dona que és part ineludible dels seus
plantejaments vital i professional, la parella assumeix el mateix any la gestió
de la petita botiga familiar de vins, sifons i similars del carrer de Santa Maria,
17, a
Sant Cugat, ampliant l'oferta al servei de mínims àpats freds a partir del
tradicional pa amb tomàquet.
El projecte de la finca vinícola i de la producció de vins, un somni
d’anys, comença a materialitzar-se al 1996 a partir de la trobada amb l’enòleg Joan
Milà i de l’amistat personal que neix i es desenvolupa entre els dos homes. Al
1998 adquireix la primera parcel·la del Barranc de la Bruixa, terme municipal
de la Morera de Montsant, comarca del Priorat i l’any 2004 posa al mercat el
seu primer vi sota el nom de “Maius viticultors” i guanya els primers
reconeixements.
La finca és ara mateix de vint-i-dues hectàrees, deu de les quals són plantades
de vinya i conreades de forma ecològica, mentre la resta espera el seu moment.
Els valors de Maius són els de la família propietària. Gent treballadora,
absolutament honesta amb sí mateixa i amb la societat que l’envolta. Voluntat
aferrissada de fer bé les coses i conscients de la relació íntima entre
l’esforç i el resultat. Mirada franca i discurs coherent.
La terra, el celler del Priorat, l’esforç permanent, la il·lusió i la
velocitat de creuer, adaptada a la realitat i a l’entorn, són senyals que es
traslladen als acuradíssims Maius, uns vins de presentació impecable que
regalen a qui els beu el miracle d’una evolució espectacular a la copa. Aromes,
notes i sabors.
Tornant al principi, res de tot això seria igual si la propietat fos una
societat més o menys anònima que cultivés la vinya i criés els vins a cops de
calculadora, de plans de negoci i de corbes de rendibilitat, sense contacte
directe amb la terra pissarrosa i aspre del Barranc de la Bruixa, sense el
coneixement íntim que el Josep Gómez té de les plantes que deixa viure entre els
ceps, de bancal a bancal, protegint així el raïm amb els insectes, bestioles i
flors que d’altres eliminen a cop de productes químics amb resultats
desastrosos.
Res no seria igual sense la família, que viu el dia a dia de la vinya, dels
xiprers que es planten pensant en com lluiran dins de vint anys, dels bolets
que quan plou creixen a una zona boscosa, de les guineus que el Josep troba
pels camins i de la producció que s’envasarà dins de pocs dies. Res no podria
ser sense el “pa amb tomàquet” del carrer de Santa Maria, sense els clients que
hi van a comprar vi i que miren amb respecte l’home senzill que fa un priorat
collonut que ha rebut premis arreu.
Sense la Tere i les nenes, sense la petita camioneta, sense l’alegria i els
projectes explicats a la taula familiar i que aniran veient la llum i creixent
poc a poc com els xiprers plantats fa pocs dies.
Recomano seguir i consumir els vins d’aquesta gent, excel·lents i a preus
que toquen de peus a terra, dotats de la D.O.Q. Priorat i respectats per la professió.
Vins personals, criats i estructurats segons les idees molt clares de l’amic
Gómez. Producte honest, de proximitat, prestigiós i profund. Elegant, rodó,
sorprenent.
Poca
broma.
Fotos de Nuria Saladrigas.
Pierre Roca
No hay comentarios:
Publicar un comentario