Arròs de sardines de la costa, pebrots i safrà.

Els menús es pensen, s’organitzen i es preparen. O no.

Passa a vegades que no hem previst el que menjarem el proper diumenge i cal improvisar, fent prova d’enginy i de recursos.

Vaig dedicar el dissabte a fer una samfaina abundant –més de sis quilos de gènere- i a fer brou vegetal –uns nou litres- tot plegat per congelar-ho en contenidors de mig quilo. A més vaig preparar un lluç, gros i tallat a peces de mig quilo cada una, segons la recepta d’una cuinera francesa, en la que intervé el safrà.

Un cop cuits i freds els trossos de peix els vaig congelar i, cap al vespre i després d’endreçar la cuina, vaig veure que no tenia res pel ritual de l’arròs dominical, però que realment tenia de tot. Només calia triar, tenint en compte que les quatre sardines de la costa –una semi salaó poc coneguda però molt fàcil de trobar a qualsevol mercat- que vaig comprar el divendres s’havien de consumir.

L’arròs d’avui ha estat així:

Ingredients per a dos comensals:

Quatre sardines de la costa.

Un pebrot vermell.

Un pebrot verd petit.

Un grapat de mongeta tendra.

Un grapat de pèsols congelats de la mida més petita.

Dues cebes tendres.

Dos alls.

Un parell de tomàquets madurs.

Entre quinze i vint brins de safrà.

Fumet de peix o brou vegetal.

Oli, sal i un parell de branquetes de farigola.

Procediment:

Netegeu i escateu les sardines de la costa amb compte perquè no es trenquin. Traieu-ne l’espina central i, si voleu, poliu-les d’espines amb unes pinces.

Poseu-les en un plat, ruixeu-les amb el suc de mitja llimona i afegiu-hi les petitíssimes fulles de farigola que haureu tret d’una branqueta.

Poseu el plat tapat a la nevera.

Renteu el pebrot vermell i talleu-lo a tires fines.

Talleu les dues cebes tendres a la juliana o picades com feu habitualment. La meitat de ceba per la preparació del pebrot, l’altra meitat pel sofregit de l’arròs.

Feu el mateix amb els dos alls.

Poseu al foc un cassó amb oli, poseu-hi la ceba, sofregiu-la lleument sense que agafi color, afegiu-hi l’all i posteriorment les tires de pebrot. Deixeu que es vagi fent a foc suau i sense tapar el recipient durant uns cinc minuts.

Poseu mig litre d’aigua en un altre cassó a foc viu. Quan bulli, tanqueu el foc i incorporeu el safrà. Tapeu-ho i deixeu-ho en infusió durant uns minuts.

Afegiu l’aigua safranada al cassó del pebrot, tapeu i ho deixeu coure durant uns vint minuts. Traieu-ho del foc.

Agafeu un recipient pla per fer l’arròs. Hi poseu oli i feu el sofregit habitual amb la ceba i l’all –tot picat- que heu reservat, el pebrot verd picat, el tomàquet picat o ratllat i la mongeta tendra tallada com més us agradi.

Incorporeu-hi dos o tres cullerots de brou vegetal o de fumet, augmenteu el foc fins que bulli i afegiu l’arròs. Quan l’arròs comenci a bullir afegiu-hi els pebrots i la ceba de l’altre cassó i tot el suc ensafranat. Aneu remenant com ho faria-ho amb un “rissotto”, afegint líquid si ho demana.

Ajusteu de sal. Quan l’arròs s’acosta al punt adient repartiu els pèsols per la superfície i a sobre els filets o bocins de sardina que teníeu a la nevera. Poseu a sobre de tot una branca de farigola, apagueu el foc, tapeu i deixeu que reposi i s’acabi de fer.

Aprofiteu el moment per beure una copa de bon vi, porteu el recipient a taula i serviu.

Ja me’n parlareu...

Pierre Roca