Obituari

foto: la porta tancada de "Au port de la lune"

Dimarts dia 23 de març va ser precintat per l’Ajuntament de Barcelona el restaurant –o casa de menjars- “Au port de la lune”, a la plaça de Sant Galdric, darrera el Palau de la Virreina i al cor del mercat de la Boqueria.

Desconec les raons del tancament de l’establiment, encara que puc suposar-les. El patró, en Guy, m’ha semblat sempre un tipus libèrrim, alèrgic a les normes, reglaments i altres consideracions administratives i el seu local era en conseqüència un espai al marge dels ordenaments, de les mides i del que diuen que cal fer.

Un lloc peculiar i encantador organitzat a cop d’intuicions –de “coups de coeur”- i de ganes de satisfer la parròquia a base d’un menú invariable, de formulacions bàsiques i d’un servei femení eficient i enèrgic que deixava les coses clares des del primer moment. Un menú de setze euros, per cert.

Enyoro la “bavette” de bou, cruixent per fora i gairebé crua per dins, l’hamburguesa, també de bou i també molt crua a l’interior, l’escalunya confitada que acompanyava la carn o el puré de patata de l’hamburguesa, els primers, sempre idèntics, freds i deliciosos, amb l’excepció d’una humil sopeta vegetal pels dies més freds. O les postres dolces, per les que comptava amb la complicitat del pastisser Philippe Lopez, instal.lat a Gràcia.

Enyoro igualment l’espai, entranyable i perfecte a força de no haver-lo tocat, l’estretor de les escales que pujàven a la gal.leria superior, les taules mínimes, el delit dels clients per les taules de la planta baixa, la foto del Serge Gainsbourg, la música sudamericana que posàven les noies de servei, les mínimes porcions de formatge –quins formatges !- i fins i tot el café, que feien amb tres maquines Nespresso casolanes. O les ostres que tenien quan el patró les anava a buscar a França. O la possibilitat de beure un “pastis” d’aperitiu o una dosi homeopática de calvados amb el café. O la Flor, argentina de “rompe y rasga” que comandava el vaixell sota la mirada enjogassada de l’amo.

Trobaré a faltar l’ambient francés, més que afrancesat, i alguna “chanson” que el Guy posava a l’aparell de música. Clients elegants, francesos instal.lats a Barcelona o de pas per la ciutat, gent de la cultura, les pissarres on s’avisava que no hi havia mariconades com el ketchup o l’aigua mineral d’ampolla, la porta d’entrada que costava fer funcionar i finalment la barreja de tot plegat, subtil com ho són les coses bones, com l’arroç de la mare o el temps de cocció del peix o el punt dels musclos al vapor o l’aroma del pa.

El pa de la casa, per cert, era del forn del carrer del Baluard, a la Barceloneta, un dels forns de la ciutat que recupera la qualitat del producte i que té cua de clients cada dia.

També hi havia cua a “Au port de la lune”, el restaurant –o casa de menjars- que l’Ajuntament de Barcelona va precintar el passat dia vint-i-tres de març.

Al cel sigui.

Pierre Roca